Introducció

Ara que hem deixat enrere la primera setmana de juliol, sembla que les temperatures tornen a situar-se en nivells més habituals per a l’època. És a dir, elevades però no extremes. Tot apunta que, almenys durant la setmana en què ens trobem, podrem deixar enrere, per ara, els dies amb màximes per sobre dels 45 °C i nits tòrrides amb mínimes superiors als 27 °C.

Malauradament, però, aquest estiu del 2025 està tornant a posar en evidència una realitat climàtica cada cop més difícil d’ignorar. Malgrat això, hi ha qui, de manera demagògica, intenta mantenir discursos negacionistes i alimenta la idea que aquestes situacions ja es produïen fa trenta o quaranta anys, amb l’únic objectiu de defensar interessos econòmics o obtenir rèdit polític. La realitat, però, per molt que es vulgui tergiversar, és tossuda. Les dades parlen per si soles. Les temperatures registrades durant les darreres setmanes han estat, en alguns moments, entre 4 i 6 graus per sobre de la mitjana històrica dels darrers cent anys per aquestes mateixes dates.

Entre altres conseqüències, aquesta primera onada de calor oficial d’aquest estiu del 2025 ha posat sota una enorme pressió els sistemes elèctrics de tot Europa. En un informe publicat aquests dies per EMBER, un think tank independent i sense ànim de lucre especialitzat en l’anàlisi del sector energètic, es posa de manifest que l’onada de calor que ha afectat bona part del continent entre finals de juny i principis de juliol ha provocat un increment notable de la demanda elèctrica a tots els països europeus, tant al nord com al sud del continent. Aquest augment sobtat de la demanda ha tingut diverses conseqüències. Entre elles, l’informe destaca que els preus de l’electricitat s’han encarit fins a nivells molt superiors als habituals, com a resultat de l’augment de la demanda provocat, entre altres factors, per l’ús massiu d’aire condicionat i sistemes de refrigeració a llars, comerços i indústries. Però també, i això és clau, per la disminució del rendiment i de la capacitat de producció de les centrals nuclears, les de cogeneració i les de cicles combinats, afectades directament per aquest increment de temperatures.

El repte de les centrals nuclears i tèrmiques per garantir la generació d’energia elèctrica en l’escenari actual d’escalfament climàtic.

Quan es parla de canvi climàtic i de l’augment sostingut de les temperatures globals, sovint el debat públic es focalitza en les conseqüències ambientals o en la necessitat de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Tanmateix, hi ha un aspecte fonamental del qual rarament es parla i que resulta cada cop més rellevant: l’escalfament climàtic i les temperatures extremes afecten de manera molt negativa la capacitat de producció d’energia elèctrica de les centrals nuclears, de cogeneració i de cicle combinat, que en l’escenari actual continuen sent un dels pilars essencials dels sistemes de generació que utilitzem.

L’electricitat no és una font primària d’energia, sinó el resultat d’un procés de transformació a partir d’altres formes d’energia, ja sigui llum solar, vent, aigua, hidrocarburs o urani. I en aquest procés de transformació, inevitablement, la quantitat d’energia elèctrica que obtindrem serà sempre inferior a la quantitat inicial d’energia primària disponible. Això és un fet que no podem evitar, amb independència de les millores tecnològiques que tinguem ara o en el futur. El rendiment màxim que es pot assolir en la generació d’electricitat sempre serà inferior al 100% a causa del que estableixen les lleis de la termodinàmica.

I a efectes pràctics, què significa això en una central nuclear o tèrmica? Per entendre-ho, cal saber que aquest tipus de centrals està format, a grans trets, per dos circuits diferenciats. El circuit primari, que és un circuit tancat on mitjançant la combustió de gas o la reacció de fissió nuclear es produeix vapor a alta temperatura i pressió. Aquest vapor és el que fa moure una turbina, que està connectada a un generador elèctric encarregat de transformar l’energia mecànica en electricitat. Per altra banda, hi ha el circuit secundari, la funció del qual és la de refredar el vapor del circuit primari un cop aquest ha cedit la seva energia, mitjançant grans bescanviadors de calor, cosa que permet que el cicle del circuit primari pugui tornar a començar. Aquest refredament es fa habitualment utilitzant aigua captada de l’exterior (riu, llac o mar) i aire ambiental, i aquí la temperatura a què es capta aquesta aigua i aquest aire és un factor clau.

Per què és tan important la temperatura exterior en una central d’aquest tipus? Perquè el rendiment de la central depèn directament de la diferència de temperatura entre el vapor del circuit primari i el focus fred, que és l’aigua o l’aire utilitzats per refrigerar el sistema en el circuit secundari. Si aquest focus fred, com pot ser l’aigua captada d’un riu o l’aire atmosfèric, es troba a una temperatura més elevada del que és habitual per raons climàtiques, com passa durant una onada de calor, aleshores disminueix el rendiment de la central de generar electricitat, perquè es redueix la capacitat de refrigeració del vapor del circuit primari per part de l’aigua i l’aire del circuit secundari. I l’element clau per dur a terme aquest procés de refrigeració en les centrals nuclears i tèrmiques son les grans xemeneies de refrigeració de les quals disposen. En aquestes centrals, l’aigua que s’utilitza en el circuit secundari per refredar el vapor del circuit primari es fa circular per la xemeneia de refrigeració. Un cop l’aigua del circuit de refrigeració ha absorbit la calor del vapor del circuit primari, és conduïda cap a la xemeneia de refrigeració, on es refreda fent-la entrar en contacte amb l’aire exterior fent-la caure en forma de gotes pluja per l’interior de la torre. Durant la caiguda per l’interior de la torre de refrigeració, una part petita d’aquesta aigua, habitualment entre un 1% i un 3%, s’evapora durant el seu descens. És aquí, en aquest procés d’evaporació, on està la clau. I això és degut al fet que en aquest procés d’evaporació s’allibera molta energia a causa del que s’anomena calor latent de canvi de fase, que provoca el refredament de la resta de l’aigua que no s’evapora. Aquesta aigua, un cop arriba a la base de la torre, és recollida i reutilitzada de nou en el circuit secundari. Només la fracció evaporada s’ha de compensar captant nova aigua del medi natural.

Ara bé, en moments d’onades de calor, la refrigeració en aquestes torres suposa un repte important per al funcionament de les centrals, ja que el procés de refredament de l’aigua es veu afectat per dos factors. El primer factor és que, com que tant la temperatura de l’aire com la de l’aigua captada dels rius són més altes del que és habitual, això redueix la capacitat de refrigeració i provoca una disminució de l’eficiència de la central, ja que la planta pot generar menys electricitat per cada unitat d’energia tèrmica consumida. El segon factor que també influeix en el rendiment de la central no és físic, sinó legal. Cal tenir en compte que la temperatura màxima a la qual la central pot retornar l’aigua al riu, llac o mar està regulada per llei. Cada país estableix els seus propis límits legals, ja sigui en forma de temperatura màxima absoluta o de gradient tèrmic entre la temperatura de captació i la de retorn. Per això, quan l’aigua captada dels rius ja es troba a temperatures pròximes o superiors a aquest límit legal, com pot passar durant les onades de calor, la central es veu forçada a reduir la seva capacitat de producció o fins i tot a aturar-se completament per complir la normativa ambiental.

Així doncs, aquí tenim una conseqüència directa del canvi climàtic i de l’escalfament global de la qual sovint no es parla i que afecta totes les tecnologies de generació d’electricitat. Les altes temperatures no només incrementen la demanda elèctrica, sinó que també afecten negativament la capacitat de produir electricitat, cosa que provoca un increment dels costos de producció precisament en els moments en què la demanda és més elevada.

L’impacte de l’onada de calor en els preus de l’electricitat a Espanya, França i Alemanya

Davant d’aquest escenari, resulta interessant entendre com l’onada de calor ha afectat el sistema elèctric de països com Espanya, França i Alemanya i com aquestes circumstàncies han impactat directament en els preus de l’electricitat que tots paguem.

I és que el que s’ha constatat aquestes darreres setmanes és que aquesta primera onada de calor de l’estiu ha tingut un efecte directe i contundent tant sobre el consum elèctric com sobre el preu de l’electricitat. Quan en els darrers dies les temperatures han superat els 35, 40 o fins i tot 45 graus en moltes zones d’Alemanya, França i Espanya, el consum d’electricitat s’ha disparat, principalment per la utilització massiva d’aparells d’aire condicionat i de sistemes de refrigeració tant en llars com en comerços i indústries. Segons l’informe d’EMBER, aquesta onada de calor va provocar un increment mitjà de la demanda elèctrica de fins a un 14% a Espanya, un 9% a França i un 6% a Alemanya en comparació amb la setmana anterior, unes xifres molt superiors al que seria habitual per aquestes dates.

Les dades enregistrades aquests darrers dies han mostrat que aquest augment sobtat de la demanda ha tingut un impacte immediat sobre els preus del mercat elèctric majorista. I el que l’informe d’EMBER mostra clarament és que, tot i que els casos d’Espanya, França i Alemanya són diferents, la realitat ha estat que en tots ells els preus de l’electricitat en aquests tres mercats han experimentat augments més que notables a causa d’aquesta onada de calor.

A Espanya, la situació de partida ja era complexa, ja que el sistema elèctric, abans de l’onada de calor, arrossegava una certa tensió arran de la caiguda que va patir la xarxa elèctrica al maig, un episodi que va posar de manifest febleses estructurals. Aquesta situació prèvia es va veure agreujada per l’onada de calor, que va provocar un augment de la demanda elèctrica de fins a un 14 % entre el 24 de juny i l’1 de juliol. Aquest increment sobtat de la demanda va tenir un impacte directe sobre els preus del mercat majorista day-ahead, ja que el preu mitjà diari es va situar en 93 €/MWh a finals de juny, amb un increment del 14 % respecte al dia anterior i amb puntes màximes de 159 €/MWh entre les 21:00 i les 23:00 hores del 26 de juny, coincidint amb la nit més càlida d’aquesta onada de calor a la península Ibèrica. Tot i aquest fort augment de la demanda, les reserves d’aigua disponibles per a la generació hidràulica van jugar un paper clau per ajudar a contenir l’escalada dels preus, evitant que es disparessin fins als nivells extrems que es van registrar en altres mercats com França o Alemanya. Sense aquest suport hidroelèctric, el sistema hauria estat encara més tensionat. La capacitat de generació es va veure especialment compromesa en les hores punta, quan la demanda massiva d’aire condicionat coincidia amb la desaparició de la generació fotovoltaica en fer-se de nit, provocant un manteniment sostingut de preus alts durant totes les hores. Tot plegat va situar el preu del mercat elèctric espanyol clarament per sobre de la mitjana dels mesos anteriors, quan els valors habituals se situaven al voltant dels 70 €/MWh. Aquestes dades posen en relleu la vulnerabilitat del sistema elèctric espanyol davant situacions meteorològiques extremes i evidencien la dificultat creixent per mantenir l’equilibri entre oferta i demanda d’energia en un context d’escalfament global que accentua aquests desequilibris.

Pel que fa a França, un país on l’energia nuclear és el pilar fonamental del sistema elèctric, la situació ha estat igualment crítica però per motius diferents. França compta amb un dels parcs nuclears més extensos d’Europa, amb centrals repartides per tot el territori que habitualment cobreixen una part molt important de la demanda elèctrica nacional. No obstant això, les altes temperatures d’aquesta onada de calor van provocar una vulnerabilitat inesperada: 17 de les 18 centrals nuclears franceses van haver de reduir la seva producció o aturar-se parcialment perquè aquestes instal·lacions depenen de grans volums d’aigua per refrigerar-se. Amb la temperatura de rius com la Loire, el Garona o el Roine elevant-se molt per sobre dels llindars habituals, aquestes centrals no podien garantir el refredament necessari per operar amb seguretat. Aquesta situació va provocar una reducció de fins a un 15% de la capacitat nuclear disponible i va portar el mercat elèctric francès a registrar preus propers als 400 €/MWh en hores punta. L’informe també assenyala que, en mitjana, els preus es van incrementar més del doble (+108%) respecte als dies previs a l’onada de calor, posant en evidència la importància creixent dels condicionants ambientals en la viabilitat tècnica de les tecnologies nuclears.

Finalment, a Alemanya, la situació va ser encara més extrema. El país va registrar l’increment més fort en el preu de l’electricitat entre els tres grans mercats analitzats. Segons l’informe EMBER, la demanda va créixer un 6% i, en paral·lel, els preus es van disparar fins a un +175% respecte als dies anteriors. Els preus van assolir valors de més de 400 €/MWh en hores punta, amb un màxim absolut registrat de 476 €/MWh en alguns moments crítics. Malgrat disposar d’una gran capacitat instal·lada d’energia solar, que va arribar a cobrir fins a un 39% de la demanda durant les hores centrals, el sistema va topar amb una gran dificultat: la manca de capacitat flexible per cobrir les necessitats energètiques durant les hores sense sol, especialment en les nits caloroses. Va ser llavors quan les centrals de gas van assumir el protagonisme com a font principal per sostenir la xarxa. Però aquestes centrals també van patir una pèrdua d’eficiència a causa de les altes temperatures, de manera similar a les nuclears franceses, en no poder dissipar correctament la calor. Tot plegat va agreujar encara més l’escalada de preus i va exposar la vulnerabilitat d’un sistema altament dependent de la climatologia i amb poc marge de flexibilitat per absorbir grans pics de demanda.

Causes principals de l’augment dels preus de l’electricitat davant les onades de calor en els sistemes elèctrics europeus.

No hi ha una única raó que expliqui les recents pujades de preu de l’electricitat que han experimentat els diferents mercats del sistema elèctric europeu durant la darrera setmana. Les causes són diverses, estretament interconnectades, i totes elles comparteixen un denominador comú: la incapacitat dels sistemes actuals de respondre amb prou rapidesa i flexibilitat als nous escenaris climàtics i energètics que estem vivint.

Aquesta problemàtica derivada de l’augment sostingut de les temperatures, amb la consegüent disminució del rendiment de les centrals nuclears i tèrmiques, s’afegeix a un altre repte estructural que els sistemes elèctrics europeus arrosseguen des de fa anys: la manca de flexibilitat en la generació d’electricitat, especialment des de la introducció massiva de l’energia solar fotovoltaica en el mix energètic diari. Aquesta manca de flexibilitat es manifesta en les grans diferències de preu entre les hores diürnes i les nocturnes. Durant les hores de sol, la generació fotovoltaica és abundant i econòmica, fet que contribueix a moderar els preus. Però quan el sol es pon, la producció solar desapareix completament, mentre que la demanda pot mantenir-se molt elevada, especialment en escenaris d’onades de calor com les que hem viscut aquest estiu. Aquest desajust entre oferta i demanda és un dels factors que més tensiona el sistema i que explica part de les pujades de preu actuals.

En aquest context, hi ha dos factors clau que expliquen per què la combinació d’onada de calor i manca de flexibilitat ha estat la responsable directa de l’increment dels preus de l’electricitat en els darrers dies:

En primer lloc, les altes temperatures nocturnes provoquen que la demanda d’electricitat es mantingui elevada fins i tot durant la nit, un fenomen cada vegada més habitual a causa de la proliferació de les anomenades nits tropicals, en què la temperatura no baixa per sota dels 25 o 27 °C. Aquestes condicions fan que moltes llars, comerços i empreses mantinguin encesos els sistemes d’aire condicionat o refrigeració durant tota la nit, cosa que impedeix que la demanda elèctrica es redueixi com solia fer-ho en el passat un cop passades les 22 h.

En segon lloc, les altes temperatures no només incrementen la demanda, sinó que també redueixen la capacitat i l’eficiència de les principals fonts de generació elèctrica alternatives. Tant les centrals nuclears com les tèrmiques veuen disminuïda la seva eficiència perquè l’aire o l’aigua utilitzats per refredar els sistemes de vapor ja són massa calents per dissipar la calor de manera efectiva. Això significa que, justament quan es necessita més energia per satisfer l’increment de demanda provocat per la calor, els sistemes són menys capaços de produir-la o ho fan amb menys rendiment.

Per tot això, la combinació entre l’increment sostingut de la demanda nocturna derivada de les temperatures elevades i la disminució de l’eficiència de les tecnologies de generació accentua clarament l’augment dels preus i posa de manifest la vulnerabilitat creixent dels sistemes elèctrics europeus davant un escenari d’escalfament global cada vegada més intens i difícil de gestionar amb els models actuals. Aquesta tensió s’agreuja especialment en els moments més crítics del dia, quan el sol desapareix i la producció fotovoltaica cau en picat. És en aquests moments, amb una demanda encara elevada i una oferta limitada, quan es produeixen les diferències de preu més extremes i quan les limitacions físiques i estructurals del sistema elèctric esdevenen més evidents.

Full de ruta d’accions a realitzar per al futur energètic europeu per mitigar els efectes de l’escalfament climàtic

Per tant, amb tot el que s’ha exposat fins ara en aquest article, es pot veure que l’actual problema que ha generat l’augment de les temperatures en el sistema de generació d’energia elèctrica és polièdric i complex de resoldre. No obstant això, com tot repte tècnic, existeixen solucions. Ara bé, cal tenir molt present que aquestes solucions requereixen temps per ser dissenyades, desplegades i perquè els seus efectes es facin visibles, així com inversions econòmiques significatives i, sobretot, voluntat social i política per dur-les a terme. Aquí no valen les mitges tintes ni els ajornaments: cal actuar amb decisió.

Davant d’aquesta realitat, i per poder fer front a una situació cada cop més recurrent, marcada per l’increment sostingut de les temperatures i agreujada pels episodis més freqüents d’onades de calor a l’estiu, l’informe publicat per EMBER assenyala tres línies d’acció prioritàries que Europa hauria d’adoptar amb urgència per enfortir la seguretat, la flexibilitat i la resiliència dels sistemes elèctrics.

Integració de sistemes d’emmagatzematge d’energia dins del model renovable:

La primera mesura implica evolucionar l’actual sistema elèctric, que ja ha integrat les energies renovables com a principal font de generació d’electricitat durant les hores diürnes, i avançar cap a la integració decidida de sistemes d’emmagatzematge d’energia dins aquest nou model. Tant les bateries elèctriques com les bateries gravitatòries, mitjançant centrals hidràuliques reversibles, seran eines clau per assolir aquest objectiu. Aquests sistemes són essencials per emmagatzemar l’energia solar excedent produïda durant les hores centrals del dia i disposar-ne al vespre, quan la generació fotovoltaica cau, però la demanda es manté elevada, especialment en episodis de calor persistent que estiren la demanda fins entrada la nit. Sense aquesta capacitat d’emmagatzematge, els sistemes elèctrics continuaran patint desajustos entre oferta i demanda, amb la consegüent pressió sobre els preus i el risc per a l’estabilitat de la xarxa.

Cal destacar, a més, que pel que fa a les bateries elèctriques, diversos informes recents apunten a un escenari de canvi imminent gràcies a la caiguda accelerada dels seus costos. Al llarg del 2024, el preu de les bateries es va reduir més d’un 50% respecte al 2023, i només en el primer trimestre del 2025, a la Xina, s’ha registrat una nova baixada del 30% addicional. Amb aquesta tendència sostinguda, totes les previsions coincideixen que estem cada cop més a prop de poder implementar instal·lacions fotovoltaiques amb emmagatzematge capaces de cobrir les necessitats energètiques les 24 hores del dia, amb costos per kWh clarament inferiors als dels sistemes de generació convencionals. Aquesta revolució tecnològica obrirà, en un termini de 2 a 3 anys, un nou escenari en què les instal·lacions d’autoconsum amb emmagatzematge, tant en l’àmbit empresarial com residencial, podran arribar a cobrir pràcticament el 100% de les necessitats energètiques amb preus molt més competitius i estables. Això suposa un canvi de model estructural del sistema elèctric a curt i mitjà termini, que accelerarà la transició cap a un sistema descentralitzat, renovable, més resilient i amb un cost de l’energia sensiblement inferior al model actual basat en generació centralitzada i combustibles fòssils.

Reforç i ampliació de les interconnexions elèctriques europees:

La segona mesura implica reforçar i ampliar de manera decidida les interconnexions elèctriques entre països, una acció fonamental per avançar cap a un sistema energètic europeu més segur, resilient i eficient. Disposar d’una xarxa robusta i ben connectada permet compensar els desequilibris de producció i consum que es produeixen inevitablement entre diferents territoris. Aquesta capacitat d’intercanvi permet que l’excedent energètic d’una regió, especialment en moments de màxima generació renovable, pugui abastir zones amb dèficit, ja sigui per manca de recursos naturals per raons meteorològiques o per incidències en la capacitat de generació pròpia.

Aquesta capacitat d’interconnexió i suport mutu esdevé clau en situacions d’estrès energètic puntual, com les que es produeixen durant les onades de calor, quan la demanda d’electricitat s’incrementa de forma sobtada i generalitzada, o bé quan determinades tecnologies de generació, com les centrals nuclears o tèrmiques, es veuen limitades per factors ambientals, com la manca d’aigua freda per refrigeració o l’escalfament excessiu de l’aire del medi. Sense interconnexions suficients, aquestes situacions com les que hem viscut en la darrera onada de calor persistiran, i seguiran portant a desajustos de preus, tensions en la xarxa i, en casos extrems, a talls de subministrament. En resum, les interconnexions són essencials per un sistema elèctric europeu modern i sostenible. I sense una correcta interconnexió de xarxes entre països, la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic es veuran greument limitades.

Impulsar la flexibilitat de la demanda i l’autoproducció distribuïda:

La tercera mesura detalla que tots els sistemes elèctrics europeus haurien de centrar-se a potenciar és la flexibilitat de la demanda, un aspecte sovint oblidat però fonamental per garantir l’estabilitat d’un sistema elèctric altament renovable. No es tracta només de transformar com generem l’energia, sinó també de com i quan la consumim.

Aquesta flexibilitat es pot fomentar, en primer lloc, mitjançant tarifes dinàmiques, que incentivin els consumidors a desplaçar part dels seus consums cap a les hores amb més disponibilitat d’energia renovable. Però aquesta és només una part de la solució. A tot això, s’hi hauria d’afegir la introducció progressiva i massiva de bateries de capacitats mitjanes, d’entre 10 kWh i 50 kWh, en l’àmbit domèstic, que permetrien no només maximitzar l’autoconsum, sinó també reduir l’impacte dels pics de demanda sobre la xarxa general.

A més, la generalització de sistemes d’autoproducció energètica i emmagatzematge en indústries i empreses del sector serveis, com ara ports esportius i comercials, aeroports, hotels, càmpings, centres comercials o camps de golf, podria donar lloc a la creació de hubs energètics locals, que no només millorarien la resiliència i flexibilitat del sistema, sinó que també permetrien la generació de comunitats energètiques i reduir el cost energètic mitjà del kWh de les empreses que en formessin part, i en conseqüència, millorar la seva competitivitat econòmica. Aquest model de producció distribuïda amb emmagatzematge no només alleugeriria la pressió sobre la xarxa en moments de màxima demanda, sinó que contribuiria a accelerar la transició energètica cap a un sistema més descentralitzat, més eficient i més preparat per fer front als efectes d’un escenari de canvi climàtic cada vegada més exigent.

Conclusions

El que posa realment de manifest tot aquest escenari és que, si volem evitar situacions com les viscudes durant l’última onada de calor —amb pujades dels preus de l’electricitat i problemes en el funcionament de centrals nuclears i tèrmiques a causa de les altes temperatures—, cal accelerar la transició energètica cap a la descarbonització del sistema elèctric. Això només serà possible potenciant de manera decidida les fonts renovables i implementant sistemes d’emmagatzematge d’energia que garanteixin la continuïtat del subministrament durant les hores sense radiació solar.

Avançar en aquesta direcció permetrà reduir progressivament la dependència de centrals de cogeneració, de cicle combinat i nuclears, minimitzant així les vulnerabilitats que aquestes tecnologies presenten en escenaris climàtics extrems. Amb un sistema basat principalment en energies renovables i emmagatzematge, es podrien evitar en gran manera els problemes d’augment de preus i de pèrdua de capacitat de generació que hem descrit al llarg d’aquest article.

És per raons com aquestes que la societat ha de ser conscient que la transició energètica no consisteix simplement a substituir unes tecnologies per unes altres, sinó que implica un autèntic procés de transformació estructural del sistema energètic que cal impulsar de manera col·lectiva. Aquest procés ha de permetre reduir els costos de producció energètica, garantir la seguretat i l’estabilitat de la xarxa i adaptar la generació, l’emmagatzematge, la distribució i el consum d’energia a un escenari global profundament marcat pel canvi climàtic.

Només amb aquesta mirada àmplia i amb una acció decidida podrem garantir que els sistemes elèctrics europeus siguin capaços de resistir els impactes creixents de l’escalfament global, tot oferint un subministrament d’energia estable, assequible i sostenible per al conjunt de la societat.