Introducció.

Amb l’inici del 2025, és moment d’avaluar les dades publicades sobre les emissions globals de diòxid de carboni (CO₂) corresponents al 2024. Malauradament, segons les estimacions publicades recentment, aquestes dades mostren que durant l’any que acabem de deixar enrere, les emissions mundials, lluny de disminuir, han continuat augmentant, arribant als 41,6 mil milions de tones de CO₂. Aquesta xifra indica que el volum d’emissions de CO₂ en un sol any ha assolit un nou màxim històric, superant els 40,6 mil milions de tones del 2023.

Aquestes dades són preocupants perquè mostren que, malgrat els compromisos internacionals, les polítiques actuals per reduir les emissions de CO₂ continuen sent insuficients per aconseguir una reducció efectiva. A més, tot i que molts països estan realitzant inversions significatives per revertir aquesta situació, la realitat de les dades anuals mundials d’emissions de CO₂ deixa clar que encara no hem assolit l’objectiu de frenar-ne l’increment. Malauradament, això també significa que encara no estem en condicions de desaccelerar l’escalfament global.

Emissions globals de CO₂ derivades del consum de combustibles fòssils.

Segons l’informe del Global Carbon Project¹, en 2024 les emissions provinents de l’ús de combustibles fòssils, que representen la major part del total de les emissions globals, no només no van disminuir, sinó que van créixer, assolint la xifra de 37,4 mil milions de tones de CO₂. Això representa un increment del 0,8 % respecte a les emissions de 2023. Aquest creixement s’explica principalment per l’augment en 2024 del consum mundial dels tres principals combustibles fòssils:

• Gas natural, que va registrar un increment del 2,4 % en el consum global, i es va convertir en el responsable del 21 % de les emissions totals de CO₂ derivades de combustibles fòssils.
  
• Petroli, on el seu consum va augmentar un 0,9 %, representant el 32 % de les emissions globals de CO₂ d’origen fòssil.
  
• Carbó, on tot i que el seu increment va ser més modest, del 0,2 %, el carbó continua sent el responsable més gran de les emissions globals associades als combustibles fòssils, amb el 41 % del total.

Aquestes dades revelen que els combustibles fòssils continuen sent la principal font d’energia malgrat els esforços i compromisos internacionals i les inversions significatives a escala mundial en tecnologies d’energia solar fotovoltaica i eòlica. Això és especialment evident en països com l’Índia i la Xina que, lluny d’estabilitzar o reduir la producció elèctrica a partir de fonts fòssils, encara estan construint noves centrals elèctriques amb capacitats de diversos gigawatts, on el carbó serà el principal combustible utilitzat. La conseqüència d’això és una demanda creixent de carbó en aquests dos països asiàtics que, segons l’Agència Internacional de l’Energia, conduirà a un augment continuat del consum mundial de carbó durant els pròxims anys, almenys fins al 2028-2030.

Emissions globals de CO₂ derivades de la desforestació i l’ús del sòl.

A més de les emissions de CO₂ derivades de l’ús de combustibles fòssils durant el 2024, cal incloure una segona font d’emissions per calcular les emissions totals anuals de CO₂: les emissions associades a la desforestació i l’expansió de terres per a usos agrícoles. Segons l’informe del Global Carbon Project, les emissions procedents de la desforestació i el canvi d’ús del sòl el 2024 s’estimen en 4,2 giga tones de CO₂. Tot i que aquest volum global d’emissions és molt inferior, en termes absoluts, al de les emissions derivades de l’ús de combustibles fòssils, això no significa que no s’hagin de considerar significatives. Al contrari, l’impacte de la desforestació i l’expansió de terres agrícoles té un doble efecte negatiu en les emissions de CO₂. D’una banda, contribueix directament a l’increment del CO₂ a l’atmosfera. De l’altra, la destrucció d’embornals naturals com boscos, terres humides i altres ecosistemes que actuen com a reguladors essencials del cicle del carboni redueix la capacitat del planeta per absorbir diòxid de carboni.

Segons informes publicats per organitzacions internacionals com la FAO, el World Wildlife Fund i Global Forest Watch, aquesta problemàtica és especialment greu en regions com l’Amazones i el sud-est asiàtic. La desforestació està accelerant la pèrdua de biodiversitat i alterant els ecosistemes tant a escala local com global. Això posa en perill la supervivència de moltes espècies i debilita la capacitat del planeta per regular el clima, agreujant encara més els efectes del canvi climàtic.

Així, quan a les emissions provinents de la desforestació i els canvis d’ús del sòl s’afegeixen les de l’ús de combustibles fòssils, les emissions totals mundials de CO₂ per al 2024 arriben als 41,6 mil milions de tones de CO₂. Aquest volum total d’emissions per al 2024 representa un increment del 2,5 % respecte al 2023, i les projeccions indiquen que les emissions anuals globals de CO₂ continuaran augmentant en els pròxims anys, almenys fins al final d’aquesta dècada. Aturar aquest increment abans del que preveuen les actuals projeccions és un repte crític per, almenys, desaccelerar l’actual procés d’escalfament global i avançar cap a un model energètic i ambiental més sostenible.

Emissions de CO₂ per regions del món.

Si ens centrem en les emissions derivades del consum de combustibles fòssils i les analitzem per regions del món, les dades mostren diferències significatives entre les emissions generades a l’Àsia, Europa i els Estats Units. A Àsia, la Xina i l’Índia són els principals contribuents a les emissions, amb nivells molt superiors als de qualsevol altre país asiàtic.

L’Índia, que des del 2023 és el país més poblat del món amb 1.430 milions d’habitants, va augmentar les seves emissions de CO₂ un 4,6% el 2024, assolint un total de 3,2 giga tones. Aquest augment s’explica, en part, per l’estratègia del govern indi de fomentar el creixement econòmic, que ha comportat una major demanda energètica al país. I tot indica que aquesta tendència a l’alça en les emissions de CO₂ continuarà en els pròxims anys. En aquest sentit, segons notes de premsa provinents de fonts governamentals índies², les previsions del govern indiquen que les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuaran augmentant, impulsades per polítiques de creixement econòmic i esforços per erradicar la pobresa.

Tanmateix, el govern indi té la intenció de reduir la intensitat de carboni per unitat de PIB³ un 45% de cara al 2030, prenent com a referència els nivells d’emissions del 2005, i assolir la neutralitat de carboni el 2070. Un exemple d’aquest compromís és el projecte actualment en construcció a Gujarat (Índia), anomenat Khavda Solar Park, que es preveu que estigui completat el 2026. Segons els anuncis, serà el parc híbrid d’energia renovable (solar i eòlica) més gran del món, amb una capacitat de 30 GW que combinarà energia solar i eòlica. El parc tindrà una extensió de 72.600 hectàrees i es preveu que subministri energia equivalent al consum de 18 milions de llars índies. A més, es calcula que el projecte generarà aproximadament 100.000 llocs de treball i reduirà les emissions de CO₂ de l’Índia en 50 milions de tones anuals.

Pel que fa a la Xina, les seves emissions de CO₂ provinents de combustibles fòssils continuen sent significativament més altes que les de l’Índia. El gegant asiàtic és el major emissor mundial de diòxid de carboni, principalment a causa del seu elevat consum de carbó, que el converteix en el màxim consumidor d’aquest combustible a escala global. L’any 2024, la Xina va generar 12 giga tones de CO₂, cosa que representa aproximadament el 32% de les 37,4 giga tones emeses arreu del món pel consum de combustibles fòssils. Aquesta dada subratlla el paper central de la Xina en el panorama global d’emissions de CO₂.

Tanmateix, val la pena destacar que, malgrat la seva posició com a principal emissor mundial de CO₂, la situació energètica de la Xina presenta una paradoxa interessant. D’una banda, la seva alta demanda energètica la converteix en el màxim consumidor mundial de carbó, que representa el 56% de la seva generació elèctrica. Però, d’altra banda, la Xina és, de llarg, el principal inversor internacional en energies renovables d’una manera destacable. Un exemple clar d’això és que, recentment, la Xina ha liderat de manera constant la instal·lació anual de nova capacitat renovable fins al punt que, el 2023 i el 2024, la Xina va afegir més de la meitat de la nova capacitat de generació solar i eòlica instal·lada a tot el món a la seva xarxa elèctrica. Aquest esforç sostingut ha convertit la Xina en el major productor mundial d’electricitat a partir de fonts renovables.

Gràcies a l’esforç constant per expandir les energies renovables dins del seu territori—essencial per garantir la seva seguretat energètica i impulsar el creixement econòmic—la Xina ha augmentat significativament la seva producció d’energia sense augmentar significativament les seves emissions de CO₂. En aquest sentit, tot i que encara no es disposa de dades oficials sobre la producció total d’energia de la Xina en 2024, les estimacions apunten a un augment de la generació elèctrica d’entre 650 i 950 TWh respecte a 2023. En termes percentuals, això representa un creixement del 7% al 10% respecte a 2023. No obstant això, pel que fa a les emissions de CO₂, les dades preliminars indiquen que aquestes només van augmentar un 0,2% respecte a l’any anterior, passant d’11,9 giga tones a 12 giga tones.

Aquesta moderació en l’augment de les emissions reflecteix l’impacte positiu de la gran capacitat de generació d’electricitat de la Xina a partir de fonts d’energia renovables. Tanmateix, també posa de manifest la dificultat de descarbonitzar un sistema energètic quan la demanda d’energia creix significativament any rere any. Malgrat els avenços que la Xina ha fet en la generació d’energia renovable, l’augment constant de la seva demanda energètica i la seva gran dependència dels combustibles fòssils, que generen més del 50% de la seva energia, han fet que recentment la Xina no hagi pogut reduir significativament la seva intensitat de carboni per unitat de PIB. Aquesta situació subratlla la complexitat de compatibilitzar el creixement econòmic amb la sostenibilitat ambiental en una economia de gran escala. Per assolir-ho, cal no només millorar l’eficiència energètica i fer inversions constants en fonts d’energia renovable, sinó també reduir gradualment la dependència dels combustibles fòssils i implementar mesures per assegurar que els guanys en eficiència energètica no quedin anul·lats per un augment encara més significatiu de la demanda energètica.

Pel que fa a Europa i els Estats Units, la dinàmica actual de les emissions de CO₂ el 2024 ha estat molt diferent de l’observada a l’Àsia. Europa i els Estats Units han continuat veient una disminució de les emissions, mantenint la tendència dels darrers anys. A la Unió Europea, les emissions totals de CO₂ el 2024 van ser de 2,4 giga tones, cosa que representa una reducció del 3,8% en comparació amb el 2023. Les raons d’aquesta reducció es troben en els esforços dels països membres per reduir l’ús de combustibles fòssils i promoure l’increment de fonts d’energia renovables, que ja representen més del 40% del mix energètic en molts països de la UE.

Pel que fa als Estats Units, les emissions també van disminuir, tot i que de manera més modesta. Les emissions de CO₂ als Estats Units el 2024 van ser de 4,9 giga tones, una reducció del 0,6% en comparació amb l’any anterior. Aquesta reducció s’atribueix principalment als esforços del govern federal per promoure els vehicles elèctrics i invertir en energia solar i eòlica en els darrers anys. A més, el país ha incrementat significativament les inversions en fonts d’energia renovable, especialment en l’energia solar i eòlica, que han experimentat un creixement sostingut gràcies a polítiques com els crèdits fiscals per a empreses i particulars. Aquestes noves inversions en fonts renovables estan començant a substituir progressivament el carbó i el gas natural per a la generació d’electricitat en alguns estats, contribuint així a reduir les emissions del sector energètic, un dels més contaminants del país. Tanmateix, l’abast de la reducció continua sent limitat a causa dels alts nivells de consum energètic als Estats Units, especialment en sectors com el transport i la indústria, que encara depenen en gran manera dels combustibles fòssils.

L’augment de la demanda energètica: un obstacle per a la descarbonització del sistema elèctric mundial.

Així, tot i que les dades mostren que regions com Europa o els Estats Units han exhibit tendències de reducció continuada d’emissions de CO₂ any rere any des de fa un temps, aquesta no és la realitat a escala global. Les dades indiquen que els combustibles fòssils continuen sent la principal font d’energia del planeta, malgrat els compromisos internacionals per reduir les emissions de CO₂.

Tot i que la producció d’energia amb tecnologies renovables creix de manera constant i a un ritme cada cop més ràpid, aquest augment és insuficient per satisfer l’increment de la demanda energètica global, que continua augmentant any rere any. Això significa que el món necessita més energia cada any en lloc de reduir les necessitats energètiques anuals. Tal com es mostra als gràfics 9 i 10, hi ha un desequilibri clar entre la capacitat global d’afegir nova generació d’energia renovable anualment i l’increment més significatiu en la demanda energètica. Tot i que les inversions anuals en energia renovable estan creixent, l’energia necessària augmenta més ràpidament que la capacitat de produir-la amb les fonts netes instal·lades. Això provoca una bretxa acumulativa cada any entre els nous TWh que el món necessita i els nous TWh que el món pot generar amb fonts renovables. Aquest fenomen fa que l’objectiu de descarbonitzar el sistema elèctric sigui cada cop més difícil d’assolir. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat d’intensificar les accions per equilibrar la balança entre la generació d’energia renovable i la demanda energètica.

En resum, l’augment de la demanda energètica, impulsat pel creixement de les economies emergents i l’increment de la població mundial, posa de manifest que per descarbonitzar l’economia global en unes poques dècades és essencial accelerar la transició energètica. A més, les economies desenvolupades han de reduir significativament el consum d’energia i comprometre’s amb l’eficiència energètica a escala mundial. Amb l’actual ritme d’emissions de CO₂, sense implementar una política de reducció més ambiciosa i coordinada a escala mundial, serà difícil assolir els objectius de neutralitat climàtica establerts per a les pròximes dècades. Això comportaria un agreujament de les conseqüències del canvi climàtic, afectant significativament totes tot el món.

Conseqüències d’aquest augment constant de les emissions globals de CO₂.

Així, en aquest escenari de creixement continu de la demanda energètica mundial, les dades de les estimacions publicades sobre les emissions de CO₂ del 2024 revelen que, malgrat els avenços tecnològics en rendiment i eficiència energètica, els compromisos internacionals per combatre el canvi climàtic i els esforços per mobilitzar el finançament necessari per invertir en noves plantes d’energia renovable, les emissions globals de CO₂ continuen augmentant any rere any. Malauradament, aquesta tendència té conseqüències, tal com confirmen les dades recopilades per diverses organitzacions internacionals.

Entre aquestes conseqüències, destaca l’augment de la concentració de CO₂ a l’atmosfera, que va tornar a créixer el 2024. Segons estimacions de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) i de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), aquesta va assolir les 422,5 parts per milió (ppm)⁴, un increment de 2,8 ppm respecte al 2023. Això significa que l’actual concentració de CO₂ a l’atmosfera és aproximadament un 52 % superior a la que hi havia fa 175 anys.

Una altra conseqüència és l’augment de la temperatura global. Segons l’informe final del 2024 del Servei de Canvi Climàtic Copernicus (C3S)⁵, publicat el gener del 2025, el 2024 ha estat l’any més càlid mai registrat des de 1850. La temperatura mitjana global va assolir els 15,10 °C, superant el rècord del 2023 en 0,12 °C i situant-se 1,60 °C per sobre de la mitjana preindustrial. Així, el 2024 es converteix en el primer any que supera el llindar crític d’1,5 °C establert per l’Acord de París⁶. A més, per subratllar la gravetat d’aquesta situació, les dades del 2024 indiquen que l’any passat va ser 0,72 °C més càlid que la mitjana del període 1991–2020, consolidant la dècada del 2015 al 2024 com la més càlida mai registrada i evidenciant una acceleració preocupant de l’escalfament global.

Una altra conseqüència de l’augment global d’emissions de CO₂ és l’increment dels fenòmens climàtics extrems, que han passat de ser prediccions de futur a realitats presents. Aquests fenòmens són cada cop més freqüents arreu del món i tenen un impacte directe i tangible en els ecosistemes i les societats humanes que els pateixen. En aquest sentit, el 2024 va deixar exemples que encara tenim molt presents. A Catalunya, per exemple, les sequeres persistents dels darrers anys han reduït dràsticament els recursos hídrics, incrementant la pressió sobre el subministrament d’aigua en bona part del territori. A València, les inundacions causades per la DANA del 2024 van provocar una devastació sense precedents, afectant greument infraestructures i comunitats. A principis del 2025, Los Angeles va enfrontar un devastador incendi forestal que va destruir barris sencers. Aquest incendi, alimentat pels forts vents típics de la regió en aquesta època de l’any, es va veure agreujat per la vegetació seca després de mesos de sequera extrema, creant les condicions ideals perquè les flames es propaguessin ràpidament, fent gairebé impossible contenir-les.

Aquesta realitat, reflectida tant en les dades científiques recollides com en l’increment de fenòmens climàtics extrems viscuts arreu del món, posa de manifest la necessitat urgent i ineludible de prendre mesures globals efectives i coordinades per reduir les emissions de CO₂. Tot i que no podem aturar completament el canvi climàtic, hem d’esforçar-nos per mitigar-ne els efectes ja existents.

Conclusions.

Amb les dades del 2024 a les nostres mans, es confirma que l’ús dels combustibles fòssils, lluny de disminuir, ha tornat a augmentar a escala global. En conseqüència, les emissions anuals de CO₂ també han continuat augmentant, agreujant l’escalfament climàtic global i la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems a tot el món.

Malauradament, tot i els esforços creixents que s’han fet durant l’última dècada per millorar l’eficiència energètica i augmentar la producció d’energia amb fonts renovables, la demanda energètica mundial ha crescut encara més ràpidament. Aquesta situació ha fet necessari cobrir la diferència entre l’energia requerida i l’energia generada amb renovables mitjançant combustibles fòssils, perpetuant una dependència persistent d’aquestes fonts. El resultat és que no només no aconseguim reduir el consum de combustibles fòssils, sinó que, paradoxalment, aquest continua augmentant any rere any. Aquesta dinàmica complica —i fins i tot pot arribar a impedir— la transició cap a un model energètic neutre en CO₂ a curt i mitjà termini. A més, és important destacar que les projeccions indiquen que aquesta situació empitjorarà significativament en la pròxima dècada, ja que s’espera que la nova demanda energètica anual creixi a un ritme molt més accelerat que en els anys de la darrera dècada. Aquest increment estarà impulsat per factors com l’expansió del consum energètic dels centres de dades, el desenvolupament de la intel·ligència artificial⁷, la consolidació del vehicle elèctric en les societats desenvolupades, i altres nous consums emergents que sorgiran.

Per trencar aquest cercle viciós, no podem assumir que les mesures actuals són suficients, per molt significatives que puguin semblar. És essencial ampliar el ventall d’accions i replantejar estratègies clau. Encara que actualment no disposem de la capacitat tecnològica per generar tota l’energia mundial exclusivament amb fonts netes, sí que comptem amb els coneixements i les eines necessàries per afrontar els reptes futurs. És crucial transformar el creixement lineal de la generació renovable en un creixement exponencial, millorar l’eficiència energètica i eliminar consums innecessaris. A més, cal desenvolupar la viabilitat econòmica de tecnologies existents, però infrautilitzades, com ara la producció local de biometà a partir de biomassa, l’expansió de sistemes d’emmagatzematge d’energia —ja sigui mitjançant bateries o bombeig hidràulic— i potenciar l’autoconsum tant en els sectors domèstics com industrials. Només combinant aquests esforços i desenvolupant nous vectors energètics podrem reduir significativament la dependència dels combustibles fòssils i avançar cap a un sistema energètic més sostenible i resilient, sense reduir la capacitat de crear riquesa per satisfer les necessitats de la nostra societat i avançar tecnològicament i científicament.

Tanmateix, cal tenir clar que abordar aquest repte no dependrà únicament de la tecnologia o de les accions d’uns quants països; requerirà un esforç col·lectiu a escala global, implicant canvis profunds en la manera com vivim, produïm i consumim. Si, com a societat, volem evitar una crisi climàtica i econòmica en les pròximes dècades, és essencial replantejar urgentment aspectes clau com el model de generació i consum d’energia, la gestió dels recursos naturals i la preservació dels grans pulmons verds del planeta.

Davant aquesta realitat, sorgeixen dues preguntes essencials que són clau per afrontar realment el problema de les emissions globals de CO₂ i l’escalfament climàtic: Som, com a societat, prou conscients de la magnitud de la situació i de les conseqüències que tindrà un augment encara més gran de la temperatura global en les nostres societats? I, en cas afirmatiu, està prou unida la comunitat internacional per poder afrontar aquest desafiament conjuntament?

---

1. https://globalcarbonbudget.org/fossil-fuel-co2-emissions-increase-again-in-2024/  ↩︎
2. https://pib.gov.in/PressReleaseIframePage.aspx?PRID=1945472 ↩︎
3. La intensitat de CO₂ fa referència a la quantitat d’emissions de diòxid de carboni (CO₂) generades per unitat d’activitat econòmica, normalment expressada a partir del Producte Interior Brut (PIB). En termes pràctics, mesura l’eficiència amb què una economia utilitza l’energia i els recursos per generar riquesa en relació amb les seves emissions de CO₂. Aquesta dada és significativa perquè indica les emissions de CO₂ produïdes per cada unitat de riquesa creada (PIB). En altres paraules, mostra si un país està aconseguint generar més riquesa mentre utilitza menys energia que emet CO₂, un aspecte crucial per compatibilitzar el creixement econòmic amb la lluita contra el canvi climàtic i la sostenibilitat.
   Es calcula de la següent manera:
   
   Intensitat de CO₂ = Emissions de CO₂ (tones) / PIB constant (unitats monetàries)
   
   El 2023, la intensitat global de CO₂ (emissions de CO₂ per unitat de PIB constant) va disminuir un 1,5%, més lentament que el 2022 (2%) i que la mitjana anual durant el període 2010–2019 (1,9%). No obstant això, gràcies a una reducció del consum energètic i a un augment de la generació d’energia lliure de CO₂, la intensitat de CO₂ va disminuir de manera significativa (i a un ritme molt més ràpid que durant el període 2010–2019) en països de l’OCDE com els Estats Units (-4,3%), el Japó (-8,7%) i Corea del Sud (-5,4%). La intensitat de CO₂ també va caure un 8,8% a la Unió Europea (degut a l’augment de la generació d’energia nuclear i renovable, com al Japó i Corea del Sud, així com l’hidroelèctrica), un 5,9% al Regne Unit i un 2,3% al Canadà. Per contra, la intensitat de CO₂ va augmentar lleugerament a Austràlia (+0,9%) i a Mèxic (+2,4%).
   Als països del BRICS, la reducció de la intensitat de CO₂ s’està alentint: d’una mitjana del -2,6% anual durant el període 2010–2019, a un descens del -0,9% el 2022 i del -0,6% el 2023. En concret, a la Xina, la intensitat de CO₂ s’ha mantingut estable en els darrers anys, en contrast amb la disminució del -4,2% anual observada durant el període 2010–2019. En altres països del BRICS, el Brasil només va experimentar un descens del -0,6%, l’Índia del -0,6%, Rússia del -2,6% i Sud-àfrica del -2,3% (a causa de problemes de subministrament de carbó i electricitat).
   Font: https://datos.enerdata.net/co2/intensidad-mundial-CO2.html ↩︎
4. Segons les recomanacions establertes per climatòleg James Hansen (actualment professor adjunt a l’Institut de la Terra de la Universitat de Colúmbia, on dirigeix el Programa de Ciència del Clima, Consciència i Solucions des de 2013 i director de l’Institut Goddard d’Estudis Espacials de la NASA a Nova York des de 1981 fins a 2013) i altres científics, es considera que 350 parts per milió (ppm) de CO₂ a l’atmosfera és el límit considerat segur per estabilitzar el clima i evitar canvis irreversibles en els sistemes naturals. ↩︎
5. https://climate.copernicus.eu/global-climate-highlights-2024 ↩︎
6. El límit d’1,5 °C es va fixar oficialment amb l’Acord de París del 2015, durant la 21a Conferència de les Parts (COP21) de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). En aquest acord, els països es van comprometre a mantenir l’augment de la temperatura mitjana global ben per sota dels 2 °C respecte als nivells preindustrials i a continuar els esforços per limitar aquest augment a 1,5 °C, ja que aquest límit es considera essencial per reduir significativament els riscos i els impactes del canvi climàtic.  ↩︎
7. https://b54engineering.com/consum_eneregetic_ia_241129/ ↩︎