L’any 1984, quan Bruce Springsteen va publicar l’àlbum “Born in the USA”, la visió que des d’Europa es tenia dels Estats Units era la d’un país poderós gràcies principalment pel fet que els aspectes més mediàtics provinents de la cultura i la indústria nord-americana estaven en el dia a dia dels mitjans de comunicació: la política de l’era Reagan, la supremacia dels Lakers i els Celtics a l’NBA, els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els films de Hollywood de l’època o el naixement del Macintosh d’Apple i del Windows de Microsoft, són alguns dels exemples que a tothom li poden venir a la memòria d’aquesta època. Aquest aparador mediàtic projectava pels Europeus i la resta del món una realitat en aparença brillant i exitosa, plena d’innovacions, icones mediàtiques i èxits esportius. Però el cert era que la realitat social dels Estats Units dels anys 80 era molt més complexa i convulsa del que des d’aquí es podia apreciar a primera vista, en un món al qual encara li faltaven quinze anys per la introducció popular d’Internet, i on les notícies i la comunicació entre els països a banda i banda de l’Atlàntic no fluïen amb la immediatesa que experimentem avui dia.

I és que la realitat era que, sota aquesta façana de prosperitat, s’amagaven profundes tensions socials, econòmiques i polítiques que afectaven la vida quotidiana de milions de nord-americans. Els anys 80 van ser pels Estats Units una dècada dura, de canvis profunds on el fenomen econòmic de la globalització  econòmica començava a tenir efectes palpables en la indústria nord-americana,  accelerant la deslocalització de la producció i provocant la pèrdua de llocs de treball especialment en les comunitats treballadores dels estats més industrials. Aquestes transformacions econòmiques van generar profundes tensions socials i econòmiques. I és enmig d’aquest context, que l’any 1984, un jove Bruce Springsteen va llançar “Born in the U.S.A.”, un àlbum que no només va captar l’essència dels problemes de la classe treballadora nord-americana, sinó que amb les seves lletres i la seva música va definir una època i va consagrar a Springsteen definitivament com una estrella mundial del rock.

Un àlbum icònic, reflex de la dècada dels 80.

A la dècada dels 80, sota l’administració de Ronald Reagan, les polítiques econòmiques conegudes com a Reaganomics van prometre revitalitzar l’economia americana. La reducció d’impostos, la desregulació i la disminució de la despesa pública són algunes de les mesures més conegudes que va dur a terme aquella administració. Tot i que aquestes mesures és conegut que en un cert sentit van fomentar el creixement econòmic d’alguns sectors, també és igualment conegut que van contribuir a una major desigualtat entre les diferents capes socials de la societat nord-americana i a una reconversió econòmica dels estats que fins aleshores havien estat els més industrials dels Estats Units. Aquesta realitat, Springsteen la va reflectir clarament en cançons com “My Hometown”, que és un clar exemple de la visió de Springsteen sobre la realitat de la desindustrialització existent a l’època i que va colpejar durament la classe treballadora. Les fàbriques que havien estat el cor de moltes comunitats tancaven, i deixaven al seu darrere milers de persones sense feina i sense l’esperança d’un futur millor. Aquesta pèrdua no era només econòmica, sinó també era una pèrdua emocional i comunitària que impactava de ple en l’estat d’ànim d’una societat educada en la creença que només pel fet de ser americans, tenien el dret inalienable per naixement a ser feliços a la vida. Les lletres de Springsteen reflectien aquesta realitat amb una precisió dolorosa, donant veu a aquells que se sentien oblidats pel somni americà.

Però les lletres de Springsteen en “Born in the USA” no només parlen de desindustrialització i els efectes que això produïa en les comunitats dels Estats Units. Una segona font d’inspiració va influir profundament a Springsteen en el seu procés creatiu de “Born in the USA”. I aquesta va ser la novel·la “Nascut el 4 de juliol” de Ron Kovic, un veterà de la guerra del Vietnam i activista pels drets dels veterans de guerra que va escriure la novel·la a partir de les seves vivències al front i el seu retorn i el dels seus companys de l’exèrcit a una Amèrica que després de la guerra els va donar l’esquena i semblava haver-los oblidat. Springsteen va topar-se amb el llibre mesos abans de la composició del seu l’àlbum. I pel que explica el mateix Springsteen, això va ser una catarsi personal per ell. La història narrada per Kovic el va captivar. En ella, Springsteen va trobar una narració que el tocava de prop i que l’interpel·lava en el més profund del seu jo. No en va, Springsteen va viure en primera persona quan era adolescent, com tots els joves de la seva generació, el reclutament de molts dels seus amics per la guerra del Vietnam, molts dels quals no van tornar mai i els que ho van fer, com el mateix Springsteen escriu a la seva autobiografia, no van ser mai més els mateixos. Els van robar la joventut. És aquí on Springsteen troba una connexió paral·lela entre les històries dels treballadors nord-americans desil·lusionats i les històries dels veterans de la guerra del Vietnam i les seves experiències traumàtiques: les promeses trencades del somni americà.

I és per això que “Born in the U.S.A.” no és només un àlbum icònic de rock; és una obra que ofereix un testimoni fidel de l’època en què va ser creada. Cançons com la que dona títol al disc, amb la seva melodia poderosa, però amb una lletra plena de desesperança, van ressonar profundament i van sacsejar les ferides de la societat americana dels 80. Perquè qualsevol que escolti aquest àlbum per primera vegada, si llegeix les lletres que Springsteen va escriure, podrà apreciar que “Born in the USA” té una ànima salvatgement dual. Darrere de la seva música aparentment patriòtica, vibrant i optimista hi ha unes lletres amb uns missatges molt més foscos, introspectius i amb una clara crítica social sobre la lluita de la classe treballadora i els problemes dels veterans de la guerra del Vietnam.

El llegat de “Born in the USA” al segle XXI

Si un analitza els principals problemes que té la nostra societat en 2024, un s’adona que les històries que Springsteen va cantar fa quaranta anys no sols formen part només del passat sinó que són plenament vigents. Problemes socials com la desigualtat econòmica o la necessitat de suport emocional dels individus que narrava Springsteen en cançons com “Darlington Country”, “Downbound Train”, “Cover me” o “I’m on Fire”, no sols no ha minvat des dels anys 80 sinó que s’ha accentuat notablement en les darreres dues dècades a causa de factors com la crisi de les subprime del 2008, la persistent precarietat laboral, l’impacte de la globalització i la digitalització o la pandèmia de COVID-19. Això ens recorda que la veu de Springsteen i les seves lletres són tan vigents avui com ho eren el 1984, i segueixen sent una crida a l’acció per construir una societat més justa i equitativa. I és que en l’actual context socioeconòmic, si Springsteen publiqués avui “Born in the U.S.A.”, les seves lletres potser parlarien dels treballadors essencials durant la pandèmia, dels joves que lluiten contra la desigualtat econòmica, o dels veterans de les guerres de l’Iraq o d’Afganistan. La seva música, com ho va ser en l’àlbum dels 80, seria indubtablement un testimoni del dia a dia de la classe treballadora nord-americana, reflectint les esperances i les desesperances en una època tumultuosa on la globalització i els avanços tecnològics han canviat la natura del treball i les relacions entre comunitats, i on els reptes fonamentals, com l’accés a llocs de treball estables i ben remunerats, segueixen sent un tema candent sense una solució clara a mitjà termini.

I és que indubtablement, en una societat on cada vegada hi ha més desil·lusió, especialment entre la gent jove que percep que el seu futur serà pitjor i amb menys oportunitats que les que van tenir els seus pares quan eren joves, aquest 40è aniversari de “Born in the USA” pot ser una oportunitat perquè les noves generacions coneguin aquest àlbum i el context social en què va ser creat. Perquè tot i que en l’actualitat Bruce Springsteen no és un referent directe per a molts joves d’avui dia, la realitat és que les seves lletres són totalment vigents i ofereixen un reflex dels problemes generacionals actuals en les que els joves del 2024 es poden veure igualment reflectits amb les lluites i problemàtiques dels joves de finals dels 70 i principis dels 80 que Springsteen narra en les seves cançons. Les temàtiques de la desil·lusió, la lluita per la igualtat i la recerca de justícia social són universals i atemporals. Donar a conèixer aquest llegat musical del segle XX pot ajudar els joves a entendre millor les seves pròpies lluites, els seus orígens i inspirar-los a continuar lluitant per un futur millor. A “Born in the USA” Springsteen va ser capaç de capturar l’esperit d’una època i va crear una obra mestra del rock el llegat musical de la qual perdura fins als nostres dies. La música de Springsteen, amb la seva profunditat poètica, lluny de ser un record del passat, pot ser una eina poderosa per fomentar el diàleg intergeneracional en la recerca de solucions als problemes contemporanis de la nostra societat.